RUTA BOTÀNICA OAK HOUSE II

Pi Blanc

Nom científic: Pinus halepensis

Família: Pinaceae

Origen: La zona mediterrània

Ubicació: Boscos secs de tipus mediterrani a Europa, Àsia occidental y Àfrica del Nord.

Llum: Ha d’estar sota un Sol total

Temperatura: Clima suau

Reg: No cal massa d'aigua

Descripció: L’estructura bàsica del pi és ovalada des de la base que s’obra i passa a ser més irregular a mesura que passen els anys .La seva estatura es de 15 a 20 metres d’altura, mentre que el seu diàmetre es de 5 a 7 metres. Les seves fulles seran de tipus perenne i la seva forma tindrà una forma d’agulla fina de 6 a 15 cm de llargada.  

Enfermetats i multiplicació: es veu afectat per la “processionària del pi”, un cuc que devora les seves fulles. No obstant, es pot eliminar utilitzant insecticides, retallant i cremant les bosses que formen las larves. Per l’altra banda, la seva multiplicació és ràpida a la gran majoria dels terrenys.

Importància de l’ecosistema: a la majoria del països mediterranis està considerada com l’única font de fusta.

Margarita

Nom científic: Chrysanthemum maximum

Família: Compositae

Origen: Serralada dels Pirineus

Llum: Llum total, però a vegades semis ombra

Temperatura: Pot resistir a las gelades

Reg: El sòl ha de ser de tipus fèrtil profund, s’ha d’evitar els sòls compactes.

Abonament: 200-300 grams de farina d’ossos per metre quadrat previ a la plantació

Descripció: Formada per una fulla herbàcea perenne de 60-70cm d’alçada i una flor que té l'estructura de capitoli solitari terminal de 6-10cm de diàmetre amb el centre de color groc i els pètals blancs.

Tractes: Poda completa després de la primera floració per a que es produeixin bords nous pel pròxim any.

Enfermetats i multiplicació: La seva plaga més comuna es la dels pugons. En canvi, la seva sembra serà a la primavera la divisió de mata durant la tardor o a principis de primavera.

Curiositats: A la mitologia romana, el seu origen s’atribueix a la metamorfosis de la nimfa Belides per a poder escapar de Vertumno, Déu del jardins i pastors, que la perseguia.

Maduixera

Nom científic: Fragaria vesca

Família: Rosaceae

Origen: Eurasia (Europa i Àsia)

Ubicació: Boscos temperats, en les vores dels camins, matolls…

Llum: Requereix Sol, però no en excés

Temperatura: La seva temperatura òptima és de 10-13ºC. La seva temperatura letal serà de -12ºC

Reg: L’ús de goteres, cintes perforadores o d’exsudació és recomanable.

Abonament: Aquesta planta necessita matèria orgànica, causant així que hi ha d’haver 3kg per metre quadrat de fems

Descripció: Planta de tipus perenne de fulles trifoliades, flors blanques i fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats maduixes

Tractes: La millor època per a la seva plantació és a principis d’estiu, on el seu espai entre cada planta ha de ser de 45cm i durant aquesta primera etapa s’ha de regar molt cops.

Enfermetats i multiplicació: S’ha de recollir les maduixes danyades per evitar l’aparició de malalties, sobretot amb la humitat de l’estiu. La multiplicació tracta d’estolons als mesos més calorosos

Importància de l’ecosistema: La seva aplicació més important és la culinària, ja que s’utilitza per preparar melmelades i postres. Les seves fulles serveixen per aromatitzar guisats de carn i com a ingredient pel té depuratiu

Curiositats: Antigament, alguns poetes clàssics com Ovidi, Virgili o Plini van incorporar versos als seus poemes sobre la maduixa silvestre.

Cinta

Nom científic: Chlorophytum comosum

Família: Asparagaceaea                                                       

Origen: L’Àfrica tropical, Sud-àfrica, l’oest d’Austràlia, San Francisco i Califòrnia

Ubicació: És una planta interior i la seva posició òptima dins de casa és al costat d’una finestra.

Llum: No s’ha de posicionar sota el sol directa al migdia. Pot resistir els llocs obscurs, tot i que això causarà que perdrà el color blanquinós de les seves fulles

Temperatura: No inferior a -2ºC

Reg: 2 o 3 vegades per setmana durant l’estiu, però una vegada al hivern. Pot tolerar la sequera

Abonament: Cada 15 deis al seu període de creixement amb un fertilitzant líquid diluït.

Descripció: És una planta perenne que pot arribar als 60cm d’alçada, les seves arrels són tuberoses i carnoses. Tindrà fulles estretes que fan 20-45 cm de llarg i 6-25 mm d’amplada. Pot produir flors blanques-verdoses que arriben a mesurar 75 cm.

Malalties i multiplicació: Poden estar afectades per pugons i cotxinilles, que poden ser solucionades amb insecticides, i a més, en el cas de que les fulles tinguin un color gris, poden estar afectades per aranyes vermelles. La seva multiplicació més comú és pel trasplant dels fillols o la divisió de la mata.

Menta pebrera

Nom científic: Mentha x piperita

Família: Lamiaceae

Origen:  Anglès

Ubicació: En climes  de fins a 1500 metres d’altitud, a les vores dels camins, a les pastures muntanyoses, als prats, a les fondalades i als cursos d’aigua

Llum: Sota el sol total o amb ombra, però no tolera l’excés de llum

Temperatura: Podem trobar-la a tots els climes i pot resistir fins els -15ºC

Reg: Necessita unes bones provisions d’aigua (resisteix malament la sequera)

Abonament: És molt exigent en adobs

Descripció:Tindrà forma d’herbàcia perenne, glabre i d’una alçada de 50-90 cm. La tija tindrà un color vermellós, i el seu olor està caracteritzat per ser intens i a menta.  

Malalties i multiplicació: No té malalties massa característiques. En canvi, la seva multiplicació tracta de ser per estolons, rizomes o plançons que s’obtenen dividint les mates joves

Importància de l’ecosistema: Per una banda, és utilitzada per la fabricació de licors, per les infusions, es poden incloure a plats de pasta… Per l’altra banda, es pot utilitzar como a planta medicinal ja que es pot inhalar per combatre el refredat

Farigola

Nom científic: Thymus vulgaris

Família: Labiades d’àmplia distribució (planta medicinal)

Origen: Mediterrani

Ubicació: Al marge de camins secs i matolls

Llum: Ple sol

Temperatura: Es situa al mediterrani i per tant el clima és càlid.

Reg: Poc freqüent. Resisteix la sequera

Abonament: Necessita terra bàsicament mineral, amb sorra i poc contingut en matèria orgànica i que dreni bé

Descripció: La farigola és un petit arbust llenyós i aromàtic que pot tenir 30 cm d'alçada. Les fulles són petites, lanceolades i aromàtiques i les flors petites, blanques o porpres sorgeixen en espigues terminals a partir de mitjans de primavera.

Tractes: No calen gaires tractaments. No cal podar-la ni regar-la.

Propietats medicinals/ús: S’utilitza pel tractament de la tos, la bronquitis, el refredat comú, l’asma, la laringitis, la gastritis etc.,així com antibacterià i antisèptic, diürètic etc.

Curiositats:A la cuina s’usa com a espècie. És un ingredient bàsic en la cuina catalana, espanyola, francesa, grega italiana, libanesa, persa, portuguesa, líbia, síria i turca. També és molt utilitzada en la cuina àrab i caribenya.

Lavanda

Nom científic: Lavandula angustifolia

Família: labiadas

Origen i hàbitat: Mediterrani

Ubicació: Vessants seques i solellades

Llum: Dosis elevada de sol

Temperatura: Està situada al mediterrani, per tant necessita temperatures suaus.

Reg: No necessita gaire aigua

Abonament: Depèn de la espècie, però en general no necessita gaires exigències

Descripció:Les fulles d’uns 2-3 mm d'amplada són linears, senzilles, amb un nervi central, estretes, aromàtiques. Les flors estan reunides amb espigues llargament pedunculades de 10 a 30 cm no ramificades, de color violeta i acompanyades de bràctees amplament ovals, escarioses i estèrils, la funció de les quals és atreure els insectes pol·linitzadors.

Tractes: És important airejar i remollir el terreny per prevenir malalties de les plantes, però en general no necessita tractes especials.

Propietats medicinals: La lavanda conté olis essencials molt actius que li atorguen propietats antisèptiques, per calmar la migranyes, cicatritzants, diürètiques, per dolors musculars i artrítics i també està considerada com un lleuger sedant.

Curiositat: La infusió de lavanda s'usa per aclarir els cabells gras, i l'oli, aplicat friccionant delicadament el cuir cabellut, facilita el creixement del pèl.

Magnòlia

Nom científic: Magnolia grandiflora

Família: Magnoliaceae

Origen: Nord Amèrica i Mèxic

Ubicació: Llocs on no hi hagi massa ombra. llocs humits i profunds

Llum : S’ha d’evitar la insolació però també la sobra total

Temperatura: Suporta bé el fred i la calor. Es pot trobar en clima continental, mediterrani i alpí.

Reg: Regar amb freqüència ja que prefereix terres humits.

Abonament: Abonament orgànic

Descripció: És un arbre perennifoli que pot arribar a més de 35 m d'alçada, ramificat des de l'extrema base. Les fulles són simples, de 12-20 cm de longitud i 6-12 cm d'ample amb els marges sencers, de color verd fosc i textura coriàcia que es tornen marrons quan arriba el hivern, mantenint-se fins que les noves les reemplacen a la primavera. Les fragants flors són grans i de color blanc aconseguint els 30 cm amb 6-12 pètals i textura cerosa.

Tractes: Abonar al final de el hivern abans de que surtin les fulles.

Propietats medicinals:El seu fruit ens pot ajudar a perdre pes i té un poder antiinflamatori.

Curiositats: Hi ha una pel·lícula molt bona del Paul Thomas Anderson que es diu Magnolia. Per desgràcia no té res a veure amb les seves propietats.

Rosa

Nom científic: Rosa damascena

Família: Rosaceae

Origen: Orient mitjà

Ubicació: La rosa està conreada en fileres de cobertura per ajudar a protegir les flors del vent i per facilitar la seva recol·lecció.

Llum: Necessita sol, però com més exposada al sol, més aigua necessita.

Temperatura: Càlida

Reg: Necessita aigua abundant.

Abonament: Realitzar dos abonaments a l’any amb fem madur

Descripció: La rosa del domàs és un arbust espinós, vigorós, de creixement vertical, que pot arribar a 2 m d'alçada. Les tiges densament poblats amb espines corbades i truges rígides. Fulles sense brillantor i coriàcies són pinnades, amb cinc (rarament 7) folíols.

La flor és d’abundants pètals disposats en roseta, d'uns 10 cm d'ample, amb ocels verdes.3 Flors de color rosa o vermell pàl·lid molt fragants i proveïdes de trenta-sis pètals

Tractes: La rosa floreix a finals de la primavera sobre l'extrem dels brots de l'any i els brots que ja hagin florit no tornaran a florir. S’ha de per poda de manteniment a el hivern consistent en retallar les branques crescudes durant la temporada passada.

Propietats: A nivell medicinal, la rosa serveix de laxant suau, per combatre els paràsits intestinals i s’utilitza per cicatritzar les ferides.

Curiositats: Tradicionalment a Catalunya, el dia de Sant Jordi l’home ha de regalar una rosa a la dona.