Wednesday 27 May 2015

RUTA BOTÀNICA OAK HOUSE II

Pi Blanc


Nom científic: Pinus halepensis
Família: Pinaceae
Origen: La zona mediterrània
Ubicació: Boscos secs de tipus mediterrani a Europa, Àsia occidental y Àfrica del Nord.
Llum: Ha d’estar sota un Sol total
Temperatura: Clima suau
Reg: No cal massa d'aigua
Descripció: L’estructura bàsica del pi és ovalada des de la base que s’obra i passa a ser més irregular a mesura que passen els anys .La seva estatura es de 15 a 20 metres d’altura, mentre que el seu diàmetre es de 5 a 7 metres. Les seves fulles seran de tipus perenne i la seva forma tindrà una forma d’agulla fina de 6 a 15 cm de llargada.  
Enfermetats i multiplicació: es veu afectat per la “processionària del pi”, un cuc que devora les seves fulles. No obstant, es pot eliminar utilitzant insecticides, retallant i cremant les bosses que formen las larves. Per l’altra banda, la seva multiplicació és ràpida a la gran majoria dels terrenys.
Importància de l’ecosistema: a la majoria del països mediterranis està considerada com l’única font de fusta.

Margarita


Nom científic: Chrysanthemum maximum
Família: Compositae
Origen: Serralada dels Pirineus
Llum: Llum total, però a vegades semis ombra
Temperatura: Pot resistir a las gelades
Reg: El sòl ha de ser de tipus fèrtil profund, s’ha d’evitar els sòls compactes.
Abonament: 200-300 grams de farina d’ossos per metre quadrat previ a la plantació
Descripció: Formada per una fulla herbàcea perenne de 60-70cm d’alçada i una flor que té l'estructura de capitoli solitari terminal de 6-10cm de diàmetre amb el centre de color groc i els pètals blancs.
Tractes: Poda completa després de la primera floració per a que es produeixin bords nous pel pròxim any.
Enfermetats i multiplicació: La seva plaga més comuna es la dels pugons. En canvi, la seva sembra serà a la primavera la divisió de mata durant la tardor o a principis de primavera.
Curiositats: A la mitologia romana, el seu origen s’atribueix a la metamorfosis de la nimfa Belides per a poder escapar de Vertumno, Déu del jardins i pastors, que la perseguia.
Maduixera

Nom científic: Fragaria vesca
Família: Rosaceae
Origen: Eurasia (Europa i Àsia)
Ubicació: Boscos temperats, en les vores dels camins, matolls…
Llum: Requereix Sol, però no en excés
Temperatura: La seva temperatura òptima és de 10-13ºC. La seva temperatura letal serà de -12ºC
Reg: L’ús de goteres, cintes perforadores o d’exsudació és recomanable.
Abonament: Aquesta planta necessita matèria orgànica, causant així que hi ha d’haver 3kg per metre quadrat de fems
Descripció: Planta de tipus perenne de fulles trifoliades, flors blanques i fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats maduixes
Tractes: La millor època per a la seva plantació és a principis d’estiu, on el seu espai entre cada planta ha de ser de 45cm i durant aquesta primera etapa s’ha de regar molt cops.
Enfermetats i multiplicació: S’ha de recollir les maduixes danyades per evitar l’aparició de malalties, sobretot amb la humitat de l’estiu. La multiplicació tracta d’estolons als mesos més calorosos
Importància de l’ecosistema: La seva aplicació més important és la culinària, ja que s’utilitza per preparar melmelades i postres. Les seves fulles serveixen per aromatitzar guisats de carn i com a ingredient pel té depuratiu
Curiositats: Antigament, alguns poetes clàssics com Ovidi, Virgili o Plini van incorporar versos als seus poemes sobre la maduixa silvestre.

Cinta

Nom científic: Chlorophytum comosum
Família: Asparagaceaea                                                       
Origen: L’Àfrica tropical, Sud-àfrica, l’oest d’Austràlia, San Francisco i Califòrnia
Ubicació: És una planta interior i la seva posició òptima dins de casa és al costat d’una finestra.
Llum: No s’ha de posicionar sota el sol directa al migdia. Pot resistir els llocs obscurs, tot i que això causarà que perdrà el color blanquinós de les seves fulles
Temperatura: No inferior a -2ºC
Reg: 2 o 3 vegades per setmana durant l’estiu, però una vegada al hivern. Pot tolerar la sequera
Abonament: Cada 15 deis al seu període de creixement amb un fertilitzant líquid diluït.
Descripció: És una planta perenne que pot arribar als 60cm d’alçada, les seves arrels són tuberoses i carnoses. Tindrà fulles estretes que fan 20-45 cm de llarg i 6-25 mm d’amplada. Pot produir flors blanques-verdoses que arriben a mesurar 75 cm.
Malalties i multiplicació: Poden estar afectades per pugons i cotxinilles, que poden ser solucionades amb insecticides, i a més, en el cas de que les fulles tinguin un color gris, poden estar afectades per aranyes vermelles. La seva multiplicació més comú és pel trasplant dels fillols o la divisió de la mata.
Menta pebrera

Nom científic: Mentha x piperita
Família: Lamiaceae
Origen:  Anglès
Ubicació: En climes  de fins a 1500 metres d’altitud, a les vores dels camins, a les pastures muntanyoses, als prats, a les fondalades i als cursos d’aigua
Llum: Sota el sol total o amb ombra, però no tolera l’excés de llum
Temperatura: Podem trobar-la a tots els climes i pot resistir fins els -15ºC
Reg: Necessita unes bones provisions d’aigua (resisteix malament la sequera)
Abonament: És molt exigent en adobs
Descripció:Tindrà forma d’herbàcia perenne, glabre i d’una alçada de 50-90 cm. La tija tindrà un color vermellós, i el seu olor està caracteritzat per ser intens i a menta.  
Malalties i multiplicació: No té malalties massa característiques. En canvi, la seva multiplicació tracta de ser per estolons, rizomes o plançons que s’obtenen dividint les mates joves
Importància de l’ecosistema: Per una banda, és utilitzada per la fabricació de licors, per les infusions, es poden incloure a plats de pasta… Per l’altra banda, es pot utilitzar como a planta medicinal ja que es pot inhalar per combatre el refredat


Farigola


Nom científic: Thymus vulgaris
Família: Labiades d’àmplia distribució (planta medicinal)
Origen: Mediterrani
Ubicació: Al marge de camins secs i matolls
Llum: Ple sol
Temperatura: Es situa al mediterrani i per tant el clima és càlid.
Reg: Poc freqüent. Resisteix la sequera
Abonament: Necessita terra bàsicament mineral, amb sorra i poc contingut en matèria orgànica i que dreni bé
Descripció: La farigola és un petit arbust llenyós i aromàtic que pot tenir 30 cm d'alçada. Les fulles són petites, lanceolades i aromàtiques i les flors petites, blanques o porpres sorgeixen en espigues terminals a partir de mitjans de primavera.
Tractes: No calen gaires tractaments. No cal podar-la ni regar-la.
Propietats medicinals/ús: S’utilitza pel tractament de la tos, la bronquitis, el refredat comú, l’asma, la laringitis, la gastritis etc.,així com antibacterià i antisèptic, diürètic etc.
Curiositats:A la cuina s’usa com a espècie. És un ingredient bàsic en la cuina catalana, espanyola, francesa, grega italiana, libanesa, persa, portuguesa, líbia, síria i turca. També és molt utilitzada en la cuina àrab i caribenya.

Lavanda


Nom científic: Lavandula angustifolia
Família: labiadas
Origen i hàbitat: Mediterrani
Ubicació: Vessants seques i solellades
Llum: Dosis elevada de sol
Temperatura: Està situada al mediterrani, per tant necessita temperatures suaus.
Reg: No necessita gaire aigua
Abonament: Depèn de la espècie, però en general no necessita gaires exigències
Descripció:Les fulles d’uns 2-3 mm d'amplada són linears, senzilles, amb un nervi central, estretes, aromàtiques. Les flors estan reunides amb espigues llargament pedunculades de 10 a 30 cm no ramificades, de color violeta i acompanyades de bràctees amplament ovals, escarioses i estèrils, la funció de les quals és atreure els insectes pol·linitzadors.
Tractes: És important airejar i remollir el terreny per prevenir malalties de les plantes, però en general no necessita tractes especials.
Propietats medicinals: La lavanda conté olis essencials molt actius que li atorguen propietats antisèptiques, per calmar la migranyes, cicatritzants, diürètiques, per dolors musculars i artrítics i també està considerada com un lleuger sedant.
Curiositat: La infusió de lavanda s'usa per aclarir els cabells gras, i l'oli, aplicat friccionant delicadament el cuir cabellut, facilita el creixement del pèl.

Magnòlia


Nom científic: Magnolia grandiflora
Família: Magnoliaceae
Origen: Nord Amèrica i Mèxic
Ubicació: Llocs on no hi hagi massa ombra. llocs humits i profunds
Llum : S’ha d’evitar la insolació però també la sobra total
Temperatura: Suporta bé el fred i la calor. Es pot trobar en clima continental, mediterrani i alpí.
Reg: Regar amb freqüència ja que prefereix terres humits.
Abonament: Abonament orgànic
Descripció: És un arbre perennifoli que pot arribar a més de 35 m d'alçada, ramificat des de l'extrema base. Les fulles són simples, de 12-20 cm de longitud i 6-12 cm d'ample amb els marges sencers, de color verd fosc i textura coriàcia que es tornen marrons quan arriba el hivern, mantenint-se fins que les noves les reemplacen a la primavera. Les fragants flors són grans i de color blanc aconseguint els 30 cm amb 6-12 pètals i textura cerosa.
Tractes: Abonar al final de el hivern abans de que surtin les fulles.
Propietats medicinals:El seu fruit ens pot ajudar a perdre pes i té un poder antiinflamatori.
Curiositats: Hi ha una pel·lícula molt bona del Paul Thomas Anderson que es diu Magnolia. Per desgràcia no té res a veure amb les seves propietats.
Rosa


Nom científic: Rosa damascena
Família: Rosaceae
Origen: Orient mitjà
Ubicació: La rosa està conreada en fileres de cobertura per ajudar a protegir les flors del vent i per facilitar la seva recol·lecció.
Llum: Necessita sol, però com més exposada al sol, més aigua necessita.
Temperatura: Càlida
Reg: Necessita aigua abundant.
Abonament: Realitzar dos abonaments a l’any amb fem madur
Descripció: La rosa del domàs és un arbust espinós, vigorós, de creixement vertical, que pot arribar a 2 m d'alçada. Les tiges densament poblats amb espines corbades i truges rígides. Fulles sense brillantor i coriàcies són pinnades, amb cinc (rarament 7) folíols.
La flor és d’abundants pètals disposats en roseta, d'uns 10 cm d'ample, amb ocels verdes.3 Flors de color rosa o vermell pàl·lid molt fragants i proveïdes de trenta-sis pètals
Tractes: La rosa floreix a finals de la primavera sobre l'extrem dels brots de l'any i els brots que ja hagin florit no tornaran a florir. S’ha de per poda de manteniment a el hivern consistent en retallar les branques crescudes durant la temporada passada.
Propietats: A nivell medicinal, la rosa serveix de laxant suau, per combatre els paràsits intestinals i s’utilitza per cicatritzar les ferides.
Curiositats: Tradicionalment a Catalunya, el dia de Sant Jordi l’home ha de regalar una rosa a la dona.


RUTA BOTÀNICA OAK HOUSE I

Heura

Nom científic: Hedera
Família: Araliàcies
Origen: Europa       
Ubicació: Interior, exterior
Llum:De lluminós a molt lluminós, mai sol directa.
Temperatura:13-18 ºC
Reg:Moderat, deixar sacar la capa superficial entre regs. La terra ha de mantenir-se humida però sense abusar.
Abonament:Abonament per a plantes verdes dissolt en l'aigua de reg en la dosi i amb la freqüència que indiqui.
Descripció de (l’heura):És una planta de sotabosc que es troba suportada per el tronc d’un arbre. Va trepant el arbres per trobar la llum i per així procedir a la floració. És una planta enfiladissa. 
Cuidats de (l’heura):Situar l’heura fora perquè li doni el sol directa i es groguegin les fulles. Anar polvoritzant la planta amb aigua.
Malalties, transplantament i multiplicació de (l’heura): Són freqüents els pugons, encara que també pot aparèixer l’aranya vermella i les paneroles. Es reprodueix per esqueixos a una altura entre els 7 i 10 cm o coincidint amb un nus. És preferible col·locar-la directament en el lloc que es vol plantar. Un cop tallat l’esqueix per evitar pèrdues en el transplantament, és millor plantar-la quan no faci ni gaire fred ni gaire calor.
Importància en l’ecosistema:Planta purificadora de diverses substàncies volàtils, a més d'aportar oxigen.
Curiositat:Per a potenciar la brillantor de les fulles de l’heura és aconsellable mullar-les amb una mica d’aigua tíbia.  L’aigua de la pluja les neteja i les protegeix de possibles plagues. A l’antiga Grècia es coronava amb l’ heura als recent casats, als guanyadors dels jocs i als expedicionaris militars.




Olivera

Nom científic: Olea europea
Família: Oleàcies
Origen: Regió Mediterrània
Ubicació: Prefereix viure a l’exterior i, tot i que es pot acabar adaptant a l’interior, és preferible evitar-ho pel propi bé de l’arbre. Viu en zones de secà, però és sensible al fred i a les gelades.
Llum: Necessita constantment el sol. Sense els sol els espais entre els nusos es van allargant.  
Temperatura: 10ºC
Reg: Només s’ha de regar quan la part superior del sòl estigui seca. 
Abonament: Els sòls que necessita la olivera no cal que siguin molt rics, per tant, no és necessari adobar-lo.
Descripció de (l’olivera): Arbre perennifoli que pot arribar als 8-10m d’alçada. Pot viure molts anys. El tronc és gruixut i es va recargolant a mesura que envelleix; l’escorça és llisa quan l’arbre és jove i amb el temps es va tornant més rugosa. La capçada és arrodonida. Les fulles són simples amb el pecíol curt, el marge sencer i en forma de llança. Són de color verd grisós per l’anvers i platejat pel revés.
Cuidats de (l’olivera):  Sòls secs i poc humits. Necessita una llum constant.
Multiplicació de (l’olivera): Es reprodueix per llavors, però sobre tot per esqueixos. 
Importància en l’ecosistema: No destaca per tenir un paper important en el nostre ecosistema. Però si té un paper important dins de la dieta mediterrània.
Curiositat: És un arbre mil·lenari cultivat des de temps molt antics (uns 500 anys) i valorat per les diferents cultures mediterrànies.


Eucaliptus

Nom científic: Eucaliptus
Família: Mirtàcies
Origen: Australia
Ubicació: Viuen en climes variats. Generalment en zones humides y de calor constant. Viuen en àrees temprades amb pluges hivernals y sequera estival. 
Llum: Necessita força llum.  
Temperatura: 15ºC
Reg: Escassa retenció d’aigua. 
Abonament: Es presenten naturalment sobre una gran varietat de substrats, encara que predominen els sòls pobres.
Descripció de (l’eucaliptus): És una planta de caràcter arbori , i pot arribar a mesurar fins a 100 m. Les fulles de l'eucaliptus tenen unes característiques específiques , tenen un color blanquinós i són perennes , però la seva característica primordial és indubtablement el seu peculiar aroma.
Cuidats de (l’eucaliptus): Solen empitjorar les condicions del terreny on es troben i dificultar la vida d'altres espècies ; per aquesta raó solen plantar-se en terrenys que no puguin se explotats agrícolament .
Multiplicació de (l’eucaliptus): Es regeneren per la llavor.
Importància en l’ecosistema: És usat principalment en la producció paperera pel seu ràpid creixement, el que el converteix en un arbre molt rentable. 
Curiositat: Existeixen 450 espècies dins d’aquest gènere. És molt útil pels refredats, ja que l’olor de la planta obre pas a les vies respiratòries.




Mimosa

Nom científic: Mimosóideas
Família: Fabaceae
Origen: América tropical
Ubicació: Apta per un cultiu d’interior. Es troba més bé en zones càlides.
Llum: Ha d'estar en un lloc amb molta llum no directa , 6 hores de llum no artificial. 
Temperatura: 13ºC
Reg: Els exemplars cultivats en testos s'han regar abundantment quan estan en ple desenvolupament.
Abonament: Terra fèrtil. Es pot fertilitzar durant el període de creixement i floració.
Descripció de (la mimosa): Els membres d'aquest gènere es troben entre les poques plantes capaces del moviment ràpid. La Mimosa pot distingir-se d' un ampli gènere relacionat, Acàcia i Albízia , ja que les seves flors tenen 10 o menys estams . Cal notar que, botànicament , el que sembla ser una sola flor globosa és de fet, un raïm de molts altres individus .
Cuidats de (la mimosa): És una planta d'arrels molt grans , és bo tenir-la en testos molt grans , si es té en interior.
Malalties i multiplicació de (la mimosa): Sembrar a 4-5 llavors per alvèol. Redueix les malalties produïdes per fongs. 
Curiositat: Cal col·locar-la en l'interior d'un recipient de vidre o plàstic transparent amb bona llum i destapar-la una estona cada dia per renovar l'aire o deixa-li algun petit orifici permanent. 
Mandariner

Nom científic: Citrus Reticulata
Família: Rutaceae
Origen: Xina
Ubicació: Arbre situat en zones baixes.
Llum: Moderada.
Temperatura: Resistent al fred.
Reg: Grans quantitats d’aigua.
Abonament: Adobat amb magnesi. Matèria orgànica.
Descripció del (mandariner): Fulles alternes, coriàcies i estretament el·líptiques, més estretes i allargades que el taronger i amb ales foliars rudimentàries. Flors blanques, solitàries o en petits ramells axil·lars en grups de 3 o 4. Fruit, la mandarina, en hesperidi.
Cuidats del (mandariner): Terres poc salines. 
Multiplicació del (mandariner): Sembrar unes quantes llavors.
Curiositat: La collita és més primerenca que en els altres cítrics; algunes varietats ja han madurat quan la pell del fruit encara és verda, però això ha donat lloc que es cullin fruits massa verds sense qualitat i amb possible desprestigi.



Nesprer

Nom científic: Eriobotrya
Família: Rosàcies
Origen: Sud-est de Xina
Ubicació: Resistent al fred. És un fruit propi del litoral.  
Llum: Moderada
Temperatura: 15ºC
Reg: Pot ser cultivat sense reg, tenint en compte que plogui.
Abonament: Es pot cultivar en una amplia gama de sòls. L’abonament ha de ser abundant.
Descripció del (mandariner): Arbre perennifoli, amb fulles coriàcies, molt llargues i grans, lanceolades, suplantades i extremadament piloses, amb marge serrat, el qual danya molt freqüentment als fruits
Cuidats de (mandariner):  En el cas de que es produeixin forts vents, l'arbre es pot caure a causa del seu feble ancoratge.
Plagues i multiplicació del (mandariner): Una plaga podria ser la “moca de la fruita”.  La llavor s’ha de sembrar immediatament després de extreure la polpa,  ja que perd ràpidament les seves facultats germinatives .
Curiositat: Mitjançant pol·linització creuada s'augmenta la fecundació i el nombre de llavors per fruit.

Figuera

Nom científic: Ficus Carica
Família: Moraceae
Origen: Àsia sud occidental 
Ubicació: Es troben figueres en regions molt variades , de climes diversos.
Llum: Necessita força llum.
Temperatura: Un dels arbres més resistents a la sequera.
Reg: Seria convenient utilitzar una mica el reg en hiverns secs. 
Abonament: Les figueres no solen abonar directament. Es beneficien enormement dels elements nutritius que s'incorporen per fertilitzar els cultius associats.
Descripció de (la figuera): La figuera ( Ficus carica L. ) és un arbre típic de secà en els països mediterranis . La seva rusticitat i la seva fàcil multiplicació fan de la figuera un fruiter molt apropiat per al cultiu extensiu .
Cuidats de (la figuera): Sempre ha estat considerat un arbre que no requereix cap atenció un cop plantat.
Malalties i multiplicació de (la figuera): Una malaltia seria la “Virosis”. Els agricultors la planten directament amb estaques ramificades que obtenen dels seus propis arbres.
Curiositat: Les figueres creixen espontàniament en terrenys rocosos i fins i tot en murs, on poques plantes troben oportunitat.

Llorer


Nom científic: Laurus nobilis
Família: Lauraceae
Origen: zona mediterrània i Caucas
Ubicació:  llocs habitats i per les torrenteres i valls humides
Llum: semis ombra
Temperatura: clima càlid, no temperatures baixes ni corrents d’aire.
Reg: No molt de reg, moderat en primavera i estiu.
Abonament: Líquid amb Nitrogen / fertilitzant orgànic, només estiu i primavera.
Descripció: Fulla perenne,que s’ha de podar amb formes còniques i piramidal. Té un tronc recta amb l’escorça gris i copa densa.
Malalties i multiplicació: els paràsits més habituals són la cotxinilla, si la i pugons. La multiplicació es pot propagar per llavors i esqueix (asexual).
Importància de l’ecosistema: no destaca per tenir molta importància, però sí que influeix com a condiment a la cuina.
Curiositats: segons la mitologia, la nimfa Dafne es transformarà en llorer per poder escapar d’Apol·lo. A més, antigament es creia que protegia contra els raigs de sol.

  

Palmera datilera


Nom científic: Phoenix dactylifera
Família: Arecaceae
Origen: Nord d’Africa i Oest d’Àsia  
Ubicació:Abunda  a Aràbia i al Golf Pèrsic, ja que allà destaca la vegetació desèrtica. Tot i això, també la podem encontrar a les Canàries, al Mediterrani i inclús a la part meridional del Estats Units.
Llum: és la seva condició més important, però també necessiten un 40% d’ombra.
Temperatura: normalment la trobem a climes càlids i la seva temperatura mitjana es de 30ºC
Reg: si es troba a un ambient calorós, es necessiten regs freqüents, en canvi, a ambients freds no.
Abonament: només necessita petites quantitats d’abonament.
Descripció: la seva altura mitjana és de entre 25 a 30 metres. Les seves fulles tenen un color verd i blavós i es caracteritza per tenir un tronc esvelt. Els fruits dàtils son allargats (2,5 - 8cm) que al començament són de color groguenc i quan maduren passen a ser  de color castany.
Malalties i multiplicació: la palmera datilera està lliure de malalties i virus. La seva propagació està basada en las llavors, on els dàtils germinen amb molta facilitat.
Importància de l’ecosistema: especialment s’utilitza com a planta ornamental i els seus fruits comestibles són molt populars.

Curiositats: en la religió islàmica, Mohammad es col·locava sobre el “Minbar”, que era un tronc de palmera datilera. Per això, a les mesquites s’utilitza com a púlpit, que serà on el iman es dirigeix als fidels.