Pi
Blanc
Nom científic: Pinus
halepensis
Família: Pinaceae
Origen: La zona
mediterrània
Ubicació: Boscos secs de
tipus mediterrani a Europa, Àsia occidental y Àfrica del Nord.
Llum: Ha d’estar sota un
Sol total
Temperatura: Clima suau
Reg: No cal massa
d'aigua
Descripció: L’estructura bàsica
del pi és ovalada des de la base que s’obra i passa a ser més irregular a
mesura que passen els anys .La seva estatura es de 15 a 20 metres d’altura,
mentre que el seu diàmetre es de 5 a 7 metres. Les seves fulles seran de tipus
perenne i la seva forma tindrà una forma d’agulla fina de 6 a 15 cm de
llargada.
Enfermetats i multiplicació: es veu
afectat per la “processionària del pi”, un cuc que devora les seves fulles. No
obstant, es pot eliminar utilitzant insecticides, retallant i cremant les
bosses que formen las larves. Per l’altra banda, la seva multiplicació és
ràpida a la gran majoria dels terrenys.
Importància de l’ecosistema: a la majoria
del països mediterranis està considerada com l’única font de fusta.
Margarita
Nom
científic: Chrysanthemum maximum
Família: Compositae
Origen: Serralada dels Pirineus
Llum: Llum total, però a
vegades semis ombra
Temperatura: Pot resistir
a las gelades
Reg: El sòl ha de ser de tipus fèrtil profund, s’ha d’evitar els sòls
compactes.
Abonament: 200-300 grams de farina d’ossos per metre quadrat previ a la plantació
Descripció: Formada per una fulla herbàcea perenne de 60-70cm d’alçada i una flor que
té l'estructura de capitoli solitari terminal de 6-10cm de diàmetre amb el
centre de color groc i els pètals blancs.
Tractes: Poda completa després de la primera
floració per a que es produeixin bords nous pel pròxim any.
Enfermetats
i multiplicació: La seva plaga més
comuna es la dels pugons. En canvi, la seva sembra serà a la primavera la
divisió de mata durant la tardor o a principis de primavera.
Curiositats: A la mitologia romana, el seu origen s’atribueix a la metamorfosis de la
nimfa Belides per a poder escapar de Vertumno, Déu del jardins i pastors, que
la perseguia.
Maduixera
Nom
científic: Fragaria vesca
Família: Rosaceae
Origen: Eurasia (Europa i Àsia)
Ubicació: Boscos temperats, en les vores dels camins, matolls…
Llum: Requereix Sol, però
no en excés
Temperatura: La seva
temperatura òptima és de 10-13ºC. La seva temperatura letal serà de -12ºC
Reg: L’ús de goteres,
cintes perforadores o d’exsudació és recomanable.
Abonament: Aquesta planta
necessita matèria orgànica, causant així que hi ha d’haver 3kg per metre
quadrat de fems
Descripció: Planta de tipus
perenne de fulles trifoliades, flors blanques i fruits en núcula, disposats
sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats maduixes
Tractes: La millor època per a la seva plantació és a
principis d’estiu, on el seu espai entre cada planta ha de ser de 45cm i durant
aquesta primera etapa s’ha de regar molt cops.
Enfermetats i multiplicació: S’ha de
recollir les maduixes danyades per evitar l’aparició de malalties, sobretot amb
la humitat de l’estiu. La multiplicació tracta d’estolons als mesos més
calorosos
Importància
de l’ecosistema: La seva aplicació
més important és la culinària, ja que s’utilitza per preparar melmelades i
postres. Les seves fulles serveixen per aromatitzar guisats de carn i com a
ingredient pel té depuratiu
Curiositats: Antigament,
alguns poetes clàssics com Ovidi, Virgili o Plini van incorporar versos als
seus poemes sobre la maduixa silvestre.
Cinta
Nom
científic: Chlorophytum comosum
Família: Asparagaceaea
Origen: L’Àfrica tropical,
Sud-àfrica, l’oest d’Austràlia, San Francisco i Califòrnia
Ubicació: És una planta
interior i la seva posició òptima dins de casa és al costat d’una finestra.
Llum: No s’ha de posicionar
sota el sol directa al migdia. Pot resistir els llocs obscurs, tot i que això
causarà que perdrà el color blanquinós de les seves fulles
Temperatura: No inferior a
-2ºC
Reg: 2 o 3 vegades per
setmana durant l’estiu, però una vegada al hivern. Pot tolerar la sequera
Abonament: Cada 15 deis al seu
període de creixement amb un fertilitzant líquid diluït.
Descripció: És una planta
perenne que pot arribar als 60cm d’alçada, les seves arrels són tuberoses i
carnoses. Tindrà fulles estretes que fan 20-45 cm de llarg i 6-25 mm d’amplada.
Pot produir flors blanques-verdoses que arriben a mesurar 75 cm.
Malalties i multiplicació: Poden estar
afectades per pugons i cotxinilles, que poden ser solucionades amb
insecticides, i a més, en el cas de que les fulles tinguin un color gris, poden
estar afectades per aranyes vermelles. La seva multiplicació més comú és pel
trasplant dels fillols o la divisió de la mata.
Menta
pebrera
Nom
científic: Mentha x piperita
Família: Lamiaceae
Origen: Anglès
Ubicació: En climes de fins a 1500 metres d’altitud, a les vores
dels camins, a les pastures muntanyoses, als prats, a les fondalades i als
cursos d’aigua
Llum: Sota el sol total o amb ombra, però no tolera
l’excés de llum
Temperatura: Podem trobar-la a tots els climes i pot resistir
fins els -15ºC
Reg: Necessita unes bones provisions d’aigua
(resisteix malament la sequera)
Abonament: És molt exigent en adobs
Descripció:Tindrà forma d’herbàcia perenne, glabre i d’una
alçada de 50-90 cm. La tija tindrà un color vermellós, i el seu olor està
caracteritzat per ser intens i a menta.
Malalties
i multiplicació: No té
malalties massa característiques. En canvi, la seva multiplicació tracta de ser
per estolons, rizomes o plançons que s’obtenen dividint les mates joves
Importància
de l’ecosistema: Per una
banda, és utilitzada per la fabricació de licors, per les infusions, es poden
incloure a plats de pasta… Per l’altra banda, es pot utilitzar como a planta
medicinal ja que es pot inhalar per combatre el refredat
Farigola
Nom científic: Thymus vulgaris
Família: Labiades d’àmplia distribució (planta medicinal)
Origen: Mediterrani
Ubicació: Al marge de camins secs i matolls
Llum: Ple sol
Temperatura: Es situa al mediterrani i per tant el clima és càlid.
Reg: Poc freqüent. Resisteix la sequera
Abonament: Necessita terra bàsicament mineral, amb sorra i poc contingut en matèria
orgànica i que dreni bé
Descripció: La farigola és un petit arbust llenyós i
aromàtic que pot tenir 30 cm d'alçada. Les fulles són petites, lanceolades i
aromàtiques i les flors petites, blanques o porpres sorgeixen en espigues
terminals a partir de mitjans de primavera.
Tractes: No calen gaires tractaments. No cal podar-la ni regar-la.
Propietats medicinals/ús: S’utilitza pel tractament de la
tos, la bronquitis, el refredat comú, l’asma, la laringitis, la gastritis
etc.,així com antibacterià i antisèptic, diürètic etc.
Curiositats:A
la cuina s’usa com a espècie. És un ingredient bàsic en la cuina catalana,
espanyola, francesa, grega italiana, libanesa, persa, portuguesa, líbia, síria
i turca. També és molt utilitzada en la cuina àrab i caribenya.
Lavanda
Nom científic: Lavandula angustifolia
Família: labiadas
Origen i hàbitat: Mediterrani
Ubicació: Vessants seques i solellades
Llum: Dosis elevada de sol
Temperatura: Està situada al mediterrani, per tant necessita temperatures suaus.
Reg: No necessita gaire aigua
Abonament: Depèn de la espècie, però en general no necessita gaires exigències
Descripció:Les fulles d’uns 2-3 mm d'amplada són linears, senzilles, amb un nervi
central, estretes, aromàtiques. Les flors
estan reunides amb espigues llargament pedunculades de 10 a 30 cm no
ramificades, de color violeta i acompanyades de bràctees
amplament ovals, escarioses i estèrils, la funció de les quals és atreure els
insectes pol·linitzadors.
Tractes: És important airejar i remollir el terreny per prevenir malalties de les
plantes, però en general no necessita tractes
especials.
Propietats
medicinals: La lavanda conté olis
essencials molt actius que li atorguen propietats antisèptiques, per calmar la
migranyes, cicatritzants, diürètiques, per dolors musculars i artrítics i també
està considerada com un lleuger sedant.
Curiositat: La infusió de lavanda s'usa per aclarir els cabells gras, i l'oli, aplicat
friccionant delicadament el cuir cabellut, facilita el creixement del pèl.
Magnòlia
Nom científic: Magnolia grandiflora
Origen: Nord Amèrica i Mèxic
Ubicació: Llocs on no hi hagi massa ombra. llocs humits i profunds
Llum : S’ha d’evitar la insolació però també la sobra total
Temperatura: Suporta bé el fred i la calor. Es pot trobar en clima continental,
mediterrani i alpí.
Reg: Regar amb freqüència ja que prefereix terres humits.
Abonament: Abonament orgànic
Descripció: És un arbre perennifoli que pot arribar a més de 35 m d'alçada, ramificat
des de l'extrema base. Les fulles són simples, de 12-20 cm de longitud i 6-12
cm d'ample amb els marges sencers, de color verd fosc i textura coriàcia que es
tornen marrons quan arriba el hivern, mantenint-se fins que les noves les
reemplacen a la primavera. Les fragants flors són grans i de color blanc
aconseguint els 30 cm amb 6-12 pètals i textura cerosa.
Tractes: Abonar al final de el hivern abans de que surtin les fulles.
Propietats medicinals:El seu fruit ens pot ajudar a perdre pes i té un poder antiinflamatori.
Curiositats: Hi ha una pel·lícula molt bona del Paul Thomas
Anderson que es diu Magnolia. Per desgràcia no té res a veure amb les seves
propietats.
Rosa
Nom científic: Rosa damascena
Família: Rosaceae
Origen: Orient mitjà
Ubicació: La rosa està conreada en fileres de cobertura per ajudar a protegir les
flors del vent i per facilitar la seva recol·lecció.
Llum: Necessita sol, però com més exposada al sol, més aigua necessita.
Temperatura: Càlida
Reg: Necessita aigua abundant.
Abonament: Realitzar dos abonaments a l’any amb fem madur
Descripció: La rosa
del domàs és un arbust espinós, vigorós, de creixement vertical, que pot
arribar a 2 m d'alçada. Les tiges densament poblats amb espines corbades i
truges rígides. Fulles sense brillantor i coriàcies són pinnades, amb cinc
(rarament 7) folíols.
La flor és
d’abundants pètals disposats en roseta, d'uns 10 cm d'ample, amb ocels verdes.3
Flors de color rosa o vermell pàl·lid molt fragants i proveïdes de trenta-sis
pètals
Tractes: La rosa floreix a finals de la primavera sobre
l'extrem dels brots de l'any i els brots que ja hagin florit no tornaran a florir.
S’ha de per poda de manteniment a el hivern consistent en retallar les branques
crescudes durant la temporada passada.
Propietats: A nivell medicinal, la rosa serveix de laxant suau,
per combatre els paràsits intestinals i s’utilitza per cicatritzar les ferides.
Curiositats: Tradicionalment a
Catalunya, el dia de Sant Jordi l’home ha de regalar una rosa a la dona.